SANTA LLÚCIA - REFRANYS CATALANS
Actualitzat: Oct 4
Dites populars i refranys catalans
Avui és Santa Llúcia i el refrany ens diu que per "Per Santa Llúcia, un pas de puça", potser referit al fet que per aquesta data les tardes ja han deixat d'escurçar-se.
Una possible explicació del perquè d'aquest refrany pot estar relacionada amb l'antic calendari julià, vigent fins que es va dur a terme la reforma gregoriana el 1582. Abans de la implantació del calendari gregorià –l'actual–, el primer va arribar a acumular un desfasament que feia que al segle XVI els solsticis i els equinoccis esdevinguessin uns 10 dies abans del que correspondria. Segons això, en aquella època el solstici d'hivern es produïa una mica abans de Santa Llúcia, cap a l'11 o 12 de desembre, i d'aquí el perquè del 'pas de puça' que ja es feia evident el dia de Santa Llúcia.
Els refranys, a més de transmetre observacions sobre el temps, les estacions o les feines del camp, formen part de la memòria col·lectiva i de la cultura popular. Durant generacions han servit per explicar fenòmens naturals d’una manera senzilla, fàcil de recordar i carregada d’imatges quotidianes.
En aquest cas, la saviesa popular va descrivint progressivament l’allargament de les hores de llum a mesura que avança l’hivern:
Per Santa Llúcia, un pas de puça,
Per Nadal un pas de pardal,
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Any Nou, un pas de bou,
Per Reis, ase és qui no ho coneix
Per Sant Anton, una passa de porc
Aquesta successió de refranys catalans mostra com el dia es va allargant a poc a poc després del solstici d’hivern. Primer gairebé imperceptiblement, com el pas minúscul d’una puça, i després d’una manera cada vegada més evident. Les comparacions amb animals de dimensions diferents converteixen un fenomen astronòmic en una imatge popular, senzilla i fàcil d’entendre.
Aquest tipus de dites són també una mostra de com, abans que els rellotges i els calendaris fossin presents a tot arreu, les persones observaven atentament la natura, la llum i el pas de les estacions. Recuperar-les avui és una manera de conservar una part del nostre patrimoni oral i de recordar una forma de comprendre el món que durant segles va passar de pares a fills.
Comentaris